divendres, 27 de novembre del 2015

Avui no han duit "careta"

Estimades famílies...

Avui, com heu vist, no han duit la careta verda.
Els he explicat perquè i els he dit que en el blog ho explicaria als papàs.
La qüestió és que, exceptuant el dia de l'excursió, aquesta setmana m'he hagut de posar seriosa unes quantes vegades.Han succeït vàries coses:

  •  Dos infants s'han queixat de trobar feines seves, concretament "la fulla de color rosa dels nombres", pintada, amb burots o amb paraules molt malsonants( insults). "En un cas s'ha sabut qui ho havia fet i ja està parlat, però en l'altre no".
  •  Algú, que no es vol pronunciar, va deixar la seva mà plena de pintura impregnada per tot el bany ( miralls, rajoles...)." Ningú sap res; ningú ha estat ".
  • Ha desaparegut de la nostra porta una de les cares. "Ningu  sap què ha passat".
  • Ha desaparegut un mineral de la taula on estaven exposats. "Ningú sap com ha desaparegut".Per això dilluns se'ls tornaran a casa, ja que no m'agradaria que desapareguessin més.


Tots aquests fets a jo em saben molt greu.


Ells i elles saben que una classe és un equip i que no admetre la culpa quan es te, perjudica a tots.

Aquesta setmana he hagut de postposar vàries estones d'algunes assignatures per parlar seriosament amb ells/elles i recordar la norma més bàsica : la del respecte als companys/es. Sé que  és la meva feina,se que és la feina de qualsevol educador, però volia compartir-ho amb vosaltres perquè crec que han succeït varies coses plegades i no m'ha agradat. Això, juntat amb el que costa aconseguir silenci i avançar, ha desencadenat aquest escrit i que no hagi posat "caretes".

Encara han de conviure alguns anys més junts i m'agradaria  que reflexionassin aquest cap de setmana. Vull que pensin com poden contribuir a millorar el grup, el seu grup.Vull que entenguin que amagar la veritat no duu més que problemes.

La setmana passada els mestres els vàrem regalar una bona festa. Vàrem celebrar amb ells/elles els seus drets. Ara els deman que pensin en els seus deures, sobretot com a grup. S'han donat algunes passes en aquest temps que duim junts, és evident i els aplaudesc, però encara queda prou camí per recórrer.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Rebeu salutacions cordials.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada